Visita a la comarca del Berguedà.

1.Etapa preindustrial
El riu

El riu era molt important per a les fàbriques tèxtils ja que més de 15 fàbriques s'aprofitaven de la força de la seva aigua per produir energia i poder rentar el cotó amb la màquina. També feien servir l'aigua per netejar les peces de roba.

La industrialització

És el procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social per a l'enfortiment i modernització dels sectors industrials i de serveis. Va fer molta falta, perquè quan no hi havia màquines les coses tardaven molt a fer-se.

Procés del riu (fa energia)

L'aigua del riu baixa amb molta força, això provoca que quan arriba a la turbina/generador fa moure les pales i produeix energia. Ara les centrals hidroelèctriques segueixen funcionant així  però amb molts més recursos com la presa, que regula la força de l'aigua. Quan més els convé obren la presa i obtenen més energia.

Revolució industrial

Va ser el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar  la segona meitat del S XVIII al Regne de Gran Bretanya i  que es va estendre a Europa Occidental, i a l' Amèrica anglosaxona. Va començar el 1820 i va acabar el 1840.

2.Colònia Vidal
Què era una colònia?

Era un conjunt de persones que vivia  a prop de la fàbrica per tal de tenir moltes més comoditats a l'hora d'entrar i sortir de treballar. Allà tenien una casa, un plat sempre a la taula i un sou. 

La Colònia Vidal

Era una fàbrica en la qual dominava el tèxtil, tenien el Llobregat a baix i això els permetia moltíssimes comoditats. Fins als 10 anys disposaves de serveis d'escolarització. Si els teus pares decidien que treballessis només havies d'estar a l'escola fins als 8.

La fàbrica 

S'hi feia sobretot tèxtil. S'hi treballava de 6:00 del matí fins a les 18:00 de la tarda o a la inversa. Els homes feien les feines més brutes i costoses i les dones es dedicaven a netejar les peces de roba i a les teles, portaven fins a 4 telers a la vegada. Els nens es dedicaven a netejar les màquines o a estudiar fins als 10 anys.

Forma de vida

La vida dels habitants de la colònia en principi era bona, però no hi havia ni descansos ni baixes maternals o per lesions.Els avantatges de viure-hi eren sempre tenir un plat a taula i un lloc on menjar i l' inconvenient era que si tenies un estat de salut dolent seguies treballant sempre, i això era perillós.

3.El parc natural del Cadí-Moixeró
L'aixecament del Pirineu

El procés de convergència entre la Placa ibèrica i la Placa Europea havia conduït a l'inici de la col·lisió entre ambdues plaques. Com a conseqüència de la col·lisió entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea a l'àrea pirinenca es generaren sistemes de plecs i mantells de corriment que inventiren i exhumares les antigues conques sedimentàries, les quals foren desplaçades tectònicament cap al sud al vessant ibèric.

Formació del Pedraforca

El Pedraforca es una formació muntanyosa que es va formar da uns 25 milions d'anys. L'erosió del vent i l'aigua va donar la forma actual que té el seu clima, el qual està compost amb materials més sensibles a l'erosió.

4. Mines de Cercs

La conca minera del Berguedà

A la conca minera, el que s'extreia principalment era carbó. Aquesta mina esta situada a la colònia de Sant Corneli, terme municipal de Cercs, comarca del Berguedà. És un museu de tècnica i d'història que explica les relacions entre el carbó i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà. Fundat l'any 1999, forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Les mines de Cercs

El fundador de les mines de Cercs és Jose Enrique Olano i Loyzaga, va néixer l'any 1848 a Liverpool i va morir a Barcelona l'any 1934. Hi havia molta gent treballant a la mina però al principi només treballaven amb una eina que era el martell, anaven amb roba de pagès i no tenien protecció. Fins que va haver la Revolució Industrial l'any 1750 i van haver avenços tècnics i avenços tèxtils ja que van introduir maquinària per treballar a la mina i roba més còmode per anar a treballar a la mina i també van afegir protecció per no fer-se mal. S'organitzaven per torns de 12 hores per dia, cada 12 hores sonava una sirena que indicava el canvi de torn. La mina va estar activa fins l'any 1991. Notícia del tràgic accident a la mina: Notícia accident a la mina de Cercs. 

És va tancar perquè el cost de la producció era més alt que si l'exportaven de països estrangers.

La vida a peu de la mina

A la mina si hi havia alguna persona que es feria o tenia alguna baixa anava al metge però només hi havia un metge per tots els treballadors, llavors si algú moria i aquella persona tenia una dona i no tenia fills feien fora la dona de la colònia. A l'escola s'hi anava dels 5 als 10 anys i majoritàriament els ensenyaven el treball de miner per saber com es feia, també ensenyaven matemàtiques, socials, biologia... hi havien diferents tipus de càstigs com per exemple: posar-te de genolls obrir els braços el màxim possible i els hi posaven llibres a cada braç, i si els hi queien els llibres els hi posaven cigrons i pedres als genolls. Les dones treballaven de mestresses a casa netejant, fregant... i tenien la obligació de fer feliç a l'home. El pis on vivien era de 80 m . Mínim vivien 3 persones i hi havia una dutxa, cuina dormitoris un menjador... normalment casi mai estaven tots a casa ja que mentre un estava a casa l'altre estava treballant a la mina.

Avantatges i inconvenients

Avantatges: 

- El carbó en aquella època era molt important, i de les mines s'extreia molt de carbó.

- Tenien un pis amb bones condicions de vida.

- Gràcies a la mina, guanyaven segons el seu esforç, com més carbó més pessetes.

Inconvenients:

- Es poden quedar sense oxigen.

- Pot explotar el gas.

- Pot haver-hi inundacions d'aigua. 

- Pot caure el sostre.

Conseqüències negatives de la mineria i consum de carbó per al medi ambient

Hi ha molt de percentatge de mort molt elevat, ja sigui quedant-se sense oxigen, que exploti el gas, inundacions d'aigua, caure el sostre... el consum del carbó és dolent per al medi ambient ja que contamina molt l'aire i l'aigua causada per la mineria de carbó i la transformació i la utilització dels seus productes, a més la contaminació atmosfèrica, la crema de carbó produeix centenars de milions de tones de residus sòlids a l'any.

5. L'aigua i les seves infraestructures: L'embassament de la Baells
La presa de la Baells: situació, finalitat

Està situada al riu Llobregat, tot seguit aigua avall de la confluència amb la riera de Merdançol o la de Vilada, a la comarca del Berguedà. La finalitat essencial de l'embassament és la regulació de la conca alta del riu Llobregat, amb la qual s'aconsegueix: complementar l'aigua de l'abastament de Barcelona i a les poblacions, millorar els aprofitaments existents, assegurar els recs del Baix Llobregat i produir energia elèctrica.

Construcció: any, duració de l'obra, inundació dels pobles.

Es va construir  entre el 1972-1976,  però no la van obrir a causa de  la mort de Francisco Franco. Per construir-la, es va inundar un poble, Sant Salvador. El primer tracte era que es traslladessin a Berga, però ells no es sentien d'allà i els  van fer un poble nou que es deia Sant Jordi, diuen que es un dels  més lletjos de Catalunya.

Característiques: alçada, amplada, superfície, volum, longitud de la costa...

Fa 102,3m d'altura, té una superfície de la conca de 535km² , la superfície inundada és de 365 ha. L'embassament té un volum de 115hm³. La longitud de la costa és de 30,9km.  La cota màxima d'embassament normal (M.E.N) és de 630m.

Nom de les parts de la presa

Presa central, túnel de desviació, central de peu de presa, desguàs de fons, desguàs de mig fons i portes dels túnels.

Com regula el riu? A qui afavoreix aquesta regulació?

El riu regula gràcies a la presa, si no hi fos aquesta, el riu baixaria  amb moltíssima força i descontroladament, en 1hora i 30min l'aeroport del Prat estaria totalment inundat. Aquesta regulació afavoreix bàsicament els habitants de Catalunya  .La presa també fa que tinguem energia hidroelèctrica quan la necessitem, si no hi fos la presa, el pantà de la Baells estaria ja mig sec.

6. El naixement del riu Llobregat
El riu: eix vertebrador de la comarca

Ja que el riu Llobregat, té molta utilitat a la comarca del Berguedà, es diu que és l'eix de la comarca, perquè tan com antigament i actualment, encara es fa servir. Obviament abans es feia servir moltissim més que ara.

Característiques del seu curs: on comença, on acaba, cabal, profunditat...

El riu Llobregat neix a un poblet a prop de França, Castellar de n'Hug. Desemboca al Prat de Llobregat (Biax Llobregat). La longitud d'aquest són 145km i la superfície de la conca és de 4948km². El caudal que conté aquest riu és de 19m³/s. El seu naixement es produeix a una altura de 1259m. La seva profunditat és d'uns 30m.

Les fonts del Llobregat.

Les fonts del Llobregat són el fluix d'aigua on neix el riu Llobregat. Estan situades a mig quilòmetre, aproximadament, del poble de Castellar de n'Hug. Es troben a uns 1300 metres d'altitud, i allà hi neixen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sote els precipicis on hi ha el poble. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.